El 9 d'Octubre és, per als i les comunistes valencianes, una data de gran importància. Ho és per ser la diada del País Valencià, i a més, perquè al llarg dels anys el poble valencià ha dotat a aquesta data d'un contingut que va molt més enllà de la commemoració històrica a la qual fa referència.

En primer lloc, les comunistes vem el 9 d'octubre com una jornada de defensa de la nostra cultura i la nostra llengua . És intolerable que ara per ara els drets lingüístics fonamentals encara continuen sent atacats per un Estat al qual sempre li ha incomodat la pluralitat cultural i lingüística. No parlem sols de les postures polítiques dels partits que militen al nacionalisme espanyol més radical. Parlem dels nombrosos casos en els quals els ciutadans valencianoparlants ens vem obligats a emprar altra llengua quan anem al metge, a un jutjat, o a portar a terme qualsevol tràmit administratiu. Parlem dels casos, també nombrosos, en els quals els ciutadans valencianoparlants som increpats i maltractats per parlar la nostra llengua. Parlem, malauradament, dels casos en els quals pel simple fet de parlar valencià som multats i fins i tot arrestats per la policia. Front aquesta trista realitat quotidiana, l'únic camí és defensar la nostra llengua a tots els àmbits, implementar des de les institucions totes les mesures que calguen per a assolir la normalització lingüística a tots els nivells i fer front al supremacisme nacionalista espanyol siga quina siga la forma en la qual es manifeste.

En segon lloc, el 9 d'Octubre, és també una data en la qual hem de posar damunt la taula, la necessitat de defensar el nostre territori i els nostres recursos naturals . Durant moltes dècades hem vist que l'especulació immobiliària i certes activitats econòmiques com la relacionada amb el turisme feien malbé els nostres espais naturals i malbarataven d'una manera escandalosa els nostres recursos naturals. Hui, observem amb preocupació que suposats governs progressistes continuen en la mateixa línia, posant molt per davant de la conservació del nostre territori i d'una gestió racional i sostenible dels nostres recursos, els interessos econòmics de grans empreses nacionals i multinacionals. L'ampliació de la V-21 i el projecte d'ampliació del port de València en són bons exemples. Els negocis d'eixes grans empreses no són en cap cas compatibles amb la conservació del nostre patrimoni natural, tot el contrari.

En tercer lloc, els i les comunistes valencianes, no podem deixar de plantejar el 9 d'Octubre com una data de defensa dels interessos dels valencians i valencianes . Actualment, i suposadament després d'haver deixat enrere la crisi econòmica, el 30,2% de la població valenciana està en risc de pobresa. Al País Valencià hi han 348.000 persones aturades. Com és habitual, les dones i els joves són els que eixen pitjors parats: si la tassa d'atur general és del 14,3%, entre les dones arriba al 16,9% i entre els menors de 25 anys al 36,9%. Per a la major part de les persones que sí que treballem, la precarietat i la temporalitat continuen formant part del nostre dia a dia, amb tot el que això comporta. Cada vegada som més les que inclús treballant cada dia, vivim en situacions pròximes o directament de pobresa. El PCPV sempre ha defensat que dades com les que hem enumerat anteriorment no són fruit d'una cojuntura concreta, d'una crisi. Aquesta dolenta realitat és fruit d'un País Valencià que ha estat econòmicament defenestrat pels grans empresaris, que comptant amb l'ajuda dels que han dirigit les institucions polítiques durant dècades, van acabar amb la nostra indústria i van devastar el nostre sector agrícola. Per la seua ànsia de diners fàcils van aconseguir que la nostra economia acabés depenent exclusivament de l'especulació immobiliària i del turisme de sol i platja. Eixos sectors econòmics són per natura dèbils, estacionaris, i generen llocs de treball summament precaris. Una economia que tinga com a base eixes activitats sols pot oferir als treballadors una crisi permanent. Per al PCPV és urgent que el País Valencià avance cap a un nou model productiu que recupere la nostra indústria i la nostra agricultura, que siga sostenible en l'àmbit ambiental, que acabe amb l'atur i que cree llocs de treball dignes.

En quart lloc, el 9 d'Octubre és una data de reivindicació democràtica i antifeixista. L'actual context, tant a Espanya com a tota Europa, està clarament determinat per la deriva autoritària dels estats i per l'ascens de l'extrema dreta. La crisi econòmica i sobretot les mobilitzacions que van protagonitzar els treballadors en veure com els seus drets socials i laborals eren atacats per tot arreu, va portar a les oligarquies europees a optar pel camí de la repressió i la progressiva però constat deriva cap a marcs polítics cada vegada més autoritaris. En el cas d'Espanya és evident: desenes de sindicalistes amb processos judicials oberts, alguns fins i tot empresonats, pel simple fet d'anar a la vaga. Desenes de milers d'activistes dels moviments socials multades, arrestades i també empresonades als últims anys. Referèndums prohibits, cançons prohibides, portades de revistes segrestades, policia política, muntatges policials. Polítics electes, cantants, activistes de tota mena empresonats, altres exiliats per motius exclusivament polítics. Activistes que sense cap prova són empresonats i acusats de terrorisme.

Al mateix temps, i dins d'eixa estratègia, el foment i finançament de partits i moviments d'ultradreta és hui, com ja ho va ser al passat, un mecanisme per fer del racisme i la xenofòbia una eina per dividir als treballadors i als pobles. Les agressions masclistes, racistes, xenòfobes i homofòbiques no sols són constants als nostres pobles i ciutats, sinó que van a més i aquells que les protagonitzen continuen gaudint d'una impunitat quasi total. Contra el feixisme sols tenim el camí de la lluita i la mobilització popular. Cal deixar ben clar tantes vegades com calga que la barbàrie que ells representen no té cabuda als nostres carrers. La manifestació del 9 d'Octubre de l'any passat a València va ser tota una demostració de força de l'antifeixisme. El PCPV fa una crida perquè enguany siga així de nou.

Per acabar i com a conclusió, les comunistes valencianes volem dir ben clar que per solucionar tots aquests problemes, que per a defensar veritablement els interessos de la classe treballadora valenciana i de tots els altres pobles que hui conformen Espanya, l'única solució real és la d'acabar amb el Règim del 78 . Aquest règim hereu del franquisme va ser concebut per defensar els interessos d'unes classes dominants que van arribar al poder el 1939 després de donar un colp d'estat provocar una guerra i omplir les cunetes de tot el país de cadàvers de demòcrates. Dins d'aquest règim no és possible cap millora de les nostres condicions de vida. Dins d'aquest règim sols trobarem paranys i cada vegada més repressió. Sols hi ha una alternativa real: trencar amb el Règim del 78 i avançar cap a una República federal que reconega com a seus els interessos de la majoria social, de les treballadores.